A la tarda el follet Parot apareix amb un sol conte “De cotó
fluix”, ja l'havíem llegit doncs el Martí el va regalar a tots els nens i nenes
pel seu aniversari. Es tracta d'un ratolí al qual la seva mare no li deixa fer res perquè creu que és petit i té por que es faci mal. Al final veu que si fa mal no passa res perquè el ratolí necessita moure's, caure, saltar,... per ser feliç.
Nosaltres ara ja som grans i els pares i mares a poc a poc ens van deixant créixer, ja ens vestim sols, mengem sols, no bevem biberons,... Ah! I si fem una llista de les coses que fèiem de petits i les que fem ara que ja som gran? Sí! Va, a veure què sabem, mans enlaire!
Nosaltres ara ja som grans i els pares i mares a poc a poc ens van deixant créixer, ja ens vestim sols, mengem sols, no bevem biberons,... Ah! I si fem una llista de les coses que fèiem de petits i les que fem ara que ja som gran? Sí! Va, a veure què sabem, mans enlaire!
I ara, que us ens en recordem de quan érem petits? No gaire... I si fem una nota per portar dues fotos, una de quan érem petits i una de quan érem grans. Va doncs, som-hi, fem la nota per portar a casa.
Durant tota la setmana hem anat enganxant les fotografies que hem anat portant de casa. De petits érem una monada, però ara som una súper monada!
A més a més, escrivim tot el que vam dir sobre què fèiem quan érem petits i ara de grans i ho classifiquem en les dues columnes.
El mural ens va quedar així...
Per acabar, fem una reflexió conjunta sobre el mural i sobre què representa fer-se gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada