Decorem l'aula.

Després de tanta feina l'aula ens va quedar així de bonica.

Nosaltres ho vam gaudir moltíssim... i vosaltres?

Amb els avis a P4C.

Els avis... què faríem sense als avis? En aquest conte una nena ens explica tot un seguit d'aventures que passa amb els avis un dia que els seus pares han de marxar.

Ara ens toca a nosaltres, a veure, què ens agrada fer amb els nostres avis...1,2,3... mans enlaire! Buff, un munt de coses. I per cert, quins avis més "marxosos" que tenim! Va, cadascú escriurà el què ha dit i els hi farem un quadre perquè el puguin tenir a casa. Ah! I el podríem decorar com si fos un marc de fotos. Som-hi!

I així ens ha quedat:

Oi que és bonic? Hi posem el nostre nom, l'emboliquem i cap a casa que de ben segur que avui els avis i les àvies estaran contents!

El teu petó és el millor.

Muac! Muuuaaac! Ep! Què sentim? Un ànec? No, que són petons... És dilluns, això vol dir... un altre conte! Aquest cop un de ben amorós, "El teu petó és el millor".

Quants petons que surten en aquest conte! Els petons als pares i mares és el millor que hi ha, i si els preparem una sorpresa per la reunió de pares i mares? A veure, sabem fer petons?

Ah! Sí que en sabem fer. Doncs som-hi!

Ara els posem a dins la caixa dels petons i a esperar que vinguin!

El Monstre de colors a P4C

El conte que ens ha portat avui el Follet Parot ens ha deixat bocabadats... ens ha agradat moltíssim i n'hem tret molt de suc!

El monstre de colors se'ns ja fet un garbuix! Té un embolic d'emocions... vermell de ràbia, verd de calma, groc d'alegria, blau de tristesa, negre de por i rosa d'estimació. Parlem sobre les emocions i comencem a posar nom a allò que ens passa a dins el cos quan ens sentim d'una manera estranya que no sabem què és.

Per poder parlar tots, cadascú diu quina és l'emoció que sent abans d'anar a l'escola.

Amor: Leo, Anna, Martina S., Bruna, Nil C., Martina A., Gisela, Berta, Oriol C. i Aran.
Calma: Oriol M., Valentina, Arlet, Ferran, Xavi, Marco i Marc.
Alegria: Joana i Mariona.
Tristesa: Maria (perquè estimo als papes) i Abril (perquè tinc son).
Ràbia: Nil A.  i Àlex (perquè em costa fer les fitxes).
Por: Tomàs (perquè no sé a què voldran jugar els meus amics).



Per poder enganxar l'emoció que sentim, decidim pintar uns monstres que no tenen color de tots els colors del conte, així tots i totes podrem fer l'activitat.

Quan ja ho tenim escrit, sortim al passadís a enganxar-ho a la panxa del monstre del color de l'emoció que hem triat al respondre a la pregunta.

Avui la reflexió la fem fora el passadís.

El Peix Irisat a P4C.

Torna a ser dilluns, i com a cada inici de setmana el Follet Parot ens ha portat un conte nou per treballar les emocions. Avui el conte és el del Peix Irisat. Molts ja el coneixem i alguns no n'hem sentit a parlar.

Després de llegir el conte parlem sobre la importància de compartir. És una cosa que cada cop ens costa menys, però ho hem de seguir treballant. Així, decidim fer un peix irisat entre tots i decorar-lo amb material de rebuig que hem anat guardant durant tot el curs. Si entre tots treballem bé, segur que ens sortirà una molt bona feina!

Per això comencem a treballar en grups cooperatius. Farem grups de dos i cadascú tindrà el seu càrrec. Un serà l'encarregat de triar el material de rebuig i l'altre s'encarregarà d'enganxar-lo tan bé que no caigui. Després farem canvi de rols. Ens en sortim prou bé, no creieu?

Després de tant treballar mireu com va quedar...

Per acabar, i com acostumem a fer, fem una rotllana per parlar de la feina feta durant la setmana.

L'aneguet lleig a P4C

El Follet Parot ens ha portat un altre conte... ohhh!! L'Aneguet Lleig! Ens encanta escoltar contes.

Amb aquest conte hem aprés que tots podem ser iguals en alguns aspectes i alhora diferents en altres. Aquesta setmana provarem de jugar amb companys i companyes amb els quals no hi juguem gaire i també provarem de fer amics nous. Per això últim fem un dibuix que no sabem a qui regalarem...

Per repartir-los ho farem... a l'atzar! Tanquem els ulls, agafem un dibuix, i sense mirar de qui és ens l'enduem a casa.

I a l'endemà toca el millor! L'abraçada a aquell amic o amiga que ens va fer el dibuix.

 

De cotó Fluix.

A la tarda el follet Parot apareix amb un sol conte “De cotó fluix”, ja l'havíem llegit doncs el Martí el va regalar a tots els nens i nenes pel seu aniversari. Es tracta d'un ratolí al qual la seva mare no li deixa fer res perquè creu que és petit i té por que es faci mal. Al final veu que si fa mal no passa res perquè el ratolí necessita moure's, caure, saltar,... per ser feliç.
Nosaltres ara ja som grans i els pares i mares a poc a poc ens van deixant créixer, ja ens vestim sols, mengem sols, no bevem biberons,... Ah! I si fem una llista de les coses que fèiem de petits i les que fem ara que ja som gran? Sí! Va, a veure què sabem, mans enlaire!

 

I ara, que us ens en recordem de quan érem petits? No gaire... I si fem una nota per portar dues fotos, una de quan érem petits i una de quan érem grans. Va doncs, som-hi, fem la nota per portar a casa.

Durant tota la setmana hem anat enganxant les fotografies que hem anat portant de casa. De petits érem una monada, però ara som una súper monada!

A més a més, escrivim tot el que vam dir sobre què fèiem quan érem petits i ara de grans i ho classifiquem en les dues columnes.

El mural ens va quedar així...

Per acabar, fem una reflexió conjunta sobre el mural i sobre què representa fer-se gran.